El Misteri de La Selva

Entre les activitats del calendari festiu i cultural de la Selva destaca la Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria, misteri assumpcionista del s. XIV recuperat dels arxius parroquials i escenificat a l'església de Sant Andreu, en les dates del 14 i 15 d'agost.

Amb la Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria tenim accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval. El drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres.

El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost. El tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.

La consueta amb el text de la Representació és d'autor anònim. Va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l'Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar d’historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX.

Però els errors de lectura d'aleshores demanaven una segona transcripció, i ha estat A. J. Soberanas que l'ha duta a terme. A part d'alguns fragments dialogats, la major part de l'obra és cantada "a capella", és a dir, sense cap acompanyament instrumental, la qual cosa contribueix a ressaltar la qualitat de la versificació i la riquesa lèxica del text original.

Com qualsevol altre Misteri medieval, els cants a interpretar són indicats per la consueta. En la majoria dels casos eren melodies manllevades de fonts musicals existents i aplicades al text dramàtic. Normalment són himnes i cants religiosos però també utilitzaven peces profanes. Els drames sacres en llengua llatina, plenament vinculats a la litúrgia, van trobar així una manera de musicar textos amb melodies força conegudes i arrelades en els costums musicals de l'època.

El manuscrit conté nombroses indicacions sobre les músiques a interpretar, amb criteris d'adequació a cada moment escènic.

En el cas del drama assumpcionista que es representa a la Selva del Camp, tota la música pertany al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV, amb la particularitat que la majoria dels cants són interpretats amb la mateixa tonada que indica la consueta del manuscrit.

Any rere any, el Misteri és interpretat i cantat per la gent de la Selva i aquesta singularitat fa del Misteri una representació única. Cada any són els selvatans qui, assaig rere assaig, converteixen en una realitat viva aquest bé cultural.

 El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya. El text anònim, amb una decidida voluntat literària, transmet la frescor del català de la segona meitat del s.XIV així com el refinament del lèxic trobadoresc; pel que fa als cants, tots a capella, són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original, i pertanyent al repertori gregorià i polifònic dels s.XIII i XIV.

 Al marge de la seva faceta religiosa, el Misteri és una realitat viva que s'adreça tant a amants del món del teatre com de la música, la història i la llengua.

Encara que no hi ha la certesa absoluta de on va néixer el Misteri, se'l pot relacionar amb una representació feta a la plaça de la Font de la ciutat de Tarragona l'any 1388. Donat que el text fou trobat a la Selva del Camp, els selvatans han recuperat la Representació i l'han incorporada a la seva pròpia tradició, amb la participació de més d'un centenar de persones de forma directe o indirecte.

Tot i que fa més de 30 anys que el Misteri de la Selva es representa els dies 14 i 15 d'agost a la Selva del Camp, de caràcter extraordinari també s'ha representat a Tarragona, Elx, Barcelona, Montserrat, Roma i l'any 2007 a Jerusalem.